Anna Maluquer, Caldes d'Estrac

Entrevistem a l’Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac

Anna, què és aquest espai?

Això és la Fundació Palau de Caldes d'Estrac; la va crear en Josep Palau i Fabre, que va ser poeta, dramaturg, assagista i un gran biògraf de Pablo Picasso. Ell era fill d'un pintor i ja des de ben petit havia tingut relació amb el món de l'art -n'era un gran col·leccionista- i de la literatura; quan en Palau va fer setanta anys, com que no tenia fills, va voler buscar algun poble que l'acollís a ell i a la seva extensa col·lecció d'obres d'art... i aquí a Caldes d'Estrac li ho van posar molt fàcil. La fundació és una petita joia que tenim aquí al Maresme i tot just ara hem complert vint anys.

I de què constava la seva col·lecció?

En Palau tenia tota una col·lecció de pintura catalana del segle XX amb obres de Tàpies, Miró o Perejaume i també força peces d'en Picasso. En Palau escriu un llibre que es diu Picasso a Catalunya que relata tota la relació del pintor malagueny amb la nostra terra: el temps que va passar a Gósol, a Cadaqués o a Barcelona... I com que va a visitar-lo sovint per a entrevistar-lo, al final els lliga una gran amistat. Hem d'imaginar que a un personatge així se li devia acostar gent de tota mena, però amb en Palau es va fer amic de debò i d'aquí que al final en posseís tanta obra.

Què no ens podem perdre de la Fundació Palau?

Doncs a la Fundació tenim dues exposicions permanents, per una banda, una col·lecció de pintura catalana que il·lustra tot el que va ser el segle XX i després, a la planta de dalt tenim la sala Picasso on hi ha unes seixanta peces de l'artista a més de dedicatòries, llibres, fotografies, gravats en linòleum i alguna ceràmica... tenim una mica de tot. També fem exposicions temporals on intentem donar sortida a artistes locals o de menys volada.

Una cosa molt maca és el festival de poesia que fem cada any al mes de juliol. Dura entre 10 i 12 dies i se celebra tant en aquest pati interior on ens trobem com a altres pobles del Maresme. És un festival que va iniciar el mateix senyor Palau amb una sèrie de recitals on es convidava a músics i on ell mateix i altres persones recitaven poemes.

Què més hi trobem a Caldes d'Estrac?

Aquesta població -aquí en diem Caldetes- disposa d'unes fonts d'aigua calenta i això va ser el que li va donar gran fama, sobretot entre l'alta societat catalana de finals del XIX i principis del segle XX. En aquella època molta gent coneguda, com en Joan Maragall, venien a prendre les aigües termals per motius de salut. El fet que tres anys després que s'inaugurés l'arribada a Mataró, el ferrocarril també arribés aquí, va fer que per molta gent de Barcelona fos més fàcil venir a Caldes que no pas pujar a la seva segona residència de Sant Gervasi. Aquí molts s'hi construïren cases, entre ells el marquès de Comillas, i això va fer que també molts aristòcrates i gent de diners vinguessin a viure a Caldes. Avui encara queden unes quantes com la de Can Nadal, per exemple, que estava just davant de la casa del marquès de Comillas (aquesta va desaparèixer) i a la platja hi ha la famosa Bombonera.

Quin és el teu racó de Caldetes?

Definitivament, el nucli antic: voltar per darrere l'església, passar per Can Milans on hi ha la biblioteca... allà hi ha uns petits raconets que són dignes d'admiració. Ah! Una cosa que fem per encàrrec són les rutes literàries pel poble. Des de la Fundació pugem al parc de Can Muntanyà i allà explico la llegenda dels gegants de Caldes d'Estrac que té a veure amb aquest turó; després passem pel safareig públic -que és també d'aigua calenta- anem fins a l'església, baixem a la capella de la Mare de Déu del Remei... i anem llegint els poemes de Maragall. També hi ha la possibilitat de fer el combinat de ruta literària i posterior visita a la Fundació.

---

---